Molt sovint al darrera l’obra d’un autor s’amaga la participació de col·laboradors que per raons inexplicables resten en l’anonimat. Aquest és el cas de Josep Maria Cañellas (Reus 1856 – Paris 1902), el fotògraf català que va tirar les primeres imatges fotogràfiques de les pintures de Rusiñol reproduïdes a l’àlbum Jardins d’Espanya. Aquestes fotografies tenen el mèrit d’ haver contribuït per primera vegada a la divulgació en gran escala de la pintura de Santiago Rusiñol.
Josep Maria Cañellas havia nascut a Reus el 1856. Per un article al setmanari republicà de Girona del 1890 sabem que Cañellas feia deu anys que s’havia establert a Paris on exercia de fotògraf professional. Es té constància d’un primer estudi obert al número 17 del carrer André del Sartre, en el cor del Montmartre, el barri dels artistes.
Cap el 1894 es va traslladar a l’immoble número 60, del Boulevard de Clichy, veïnat del cabaret Moulin Rouge, l’establiment propietat del francès d’origen català Josep Oller, l’amic de Toulouse Lautrec i d’altres artistes que freqüentaven aquest emblemàtic music hall.
Cap el 1896 el taller de Cañellas era al número 65 de la rue des Abbesses, sempre a Montmartre, i finalment cap a l’any 1899 va deixar definitivament el Montmartre dels artistes i va obrir el seu darrer taller, al 35 de l’avenue Wagram, l’avinguda que concentrava les sales d’espectacles més importants de Paris, en el barri de Batignoles-Monceau on l’any 1902 Cañellas va morir.
Fa uns anys vaig trobar a un arxiu particular una sèrie de fotografies antigues que portaven l’etiqueta Photographie des Artistes. J. M. Canellas, 35, Avenue Wagram, Paris. Eren fotografies de diverses pintures que havien estat exposades a la primera mostra individual que Rusiñol havia fet a la galeria l’Art Nouveau de Paris l’any 1899. Les albúmines tenien unes dimensions al voltant de 28 x 21 cms. i eren de gran qualitat.
Vaig interessar-me per aquest fotògraf i la seva obra. Vaig preguntar a Pep Parer, gran coneixedor del tema, qui em va dirigir a Anna Capella, aleshores directora del Museu de l’Empordà, a Figueres. El Museu de Figueres, a més de custodiar una col·lecció extensa de fotografies de Cañellas, els anomenats Àlbums Rubaudonadeu, estava preparant per a l’any 2005 una primera exposició monogràfica dedicada a Cañellas. El moment de la meva consulta no podia ser més oportú, i tres de les fotografies dels quadres de Rusiñol van ser seleccionades per participar en aquesta important exposició. (Vegeu Josep Maria Cañellas. Reus 1856- París 1902, Photographie des Artistes. Museu Empordà, 2005).
La vinculació de Cañellas amb Figueres s’explica perquè havia estat treballant a l’Alt Empordà al voltant de 1888, però tenia el seu domicili i taller a Paris on el seu treball estava orientat principalment al món de l’art, fotografiant motius pels artistes. Eren principalment nus femenins o de criatures, però també es dedicà a fotografiar escenes de carrer, paisatges, o treballs quotidians. A Paris Cañellas es va relacionar amb molts pintors catalans que feien estada a Paris o que hi eren de passada. Ens consta que va tenir relació amb Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Miquel Blay, Josep Mª Sert, Apel·les Mestres, Josep Lluis Pellicer, Laureà Barrau, Miquel Utrillo, Ramon Casas, com també Ignacio Zuloaga i August Rodin, i també amb els músics Isaac Albéniz i Joaquim Malats.
No sabem quan i com Rusiñol i Cañellas es van conèixer. Probablement a l’Ateneu de Barcelona, freqüentat per ambdòs al voltant de 1888, molt probablement quan Cañellas estava realitzant el reportatge fotogràfic de l’Alt Empordà que li havia encarregat el polític republicà Josep Rubaudonadeu.
De l’extens reportatge fotogràfic de l’Alt Empordà crida l’atenció una de les fotografies que va fer Cañellas. Representa la parella d’atxeres catalanes de ferro forjat del segle XV, que són una de les joies de la col·lecció de ferros del Museu Cau Ferrat, catalogades amb els números d’inventari 30.962a i 30962b. (Vegeu http:museusdesitges.cat/ca/top-100/parella-de-brandoneres-atxeres)
La fotografia de Cañellas ens ajuda no només a establir la datació aproximada de l’adquisició sinó sobretot concretar la procedència d’aquests canelobres que fins ara es creien del monestir de Santa Maria de Serrateix (Berguedà). Els investigadors basen l’origen d’aquests ferros en les primeres informacions aportades per Miquel Utrillo a La història anecdòtica del Cau Ferrat (1932), on Utrillo afirma que Rusiñol va adquirir aquestes peces al monestir de Santa Maria de Serrateix, però aquesta informació sembla no tenir fonament.
La fotografia de Cañellas, feta al lloc d’origen i altres fonts que hem consultat, ens desvelen que aquestes importants atxeres provenen amb tota seguretat de l’Alt Empordà, i concretament de l’església de Sant Miquel de Fluvià. La fotografia està treta a l’interior d’aquest església. El negatiu porta el número de referència 418 de l’Album Rubaudonadeu, corresponent a l’apartat de Pont de Molins a Vilabeltran (Vegeu www.bibliotecadefigueres.Cat/Clocal/CLCol Digitalinfo.aspx?OID=1). Reforça aquesta procedència una nota publicada al diari gironí La Lucha del 24 d’octubre de 1890 que transcriu una nota publicada en data anterior al periòdic La Concentración de Figueres en la que el setmanari figuerenc repren al bisbe de Girona per haver permès la venda per dues mil pessetes, a un artista pintor ben conegut a Barcelona [Rusiñol], els dos canelobres que figuraven a una fotografia de l’Album Rubaudonadeu, concretament la nota esmenta la fotografia referenciada amb el número 418 que reproduïm aquí. Si es comparen les peces de la foto amb les de la Col·lecció Santiago Rusiñol del Museu Cau Ferrat podem afirmar que es tracten de les mateixes peces.
Reafirma la procedència el fet que l’ església de Sant Miquel de Fluvià està situada a pocs quilòmetres de la badia de Roses. I aquesta proximitat de la costa és un altre detall a tenir en compte. Una carta de Lluis Labarta a Rusiñol datada l’1 de novembre de 1897 (Llegat Rusiñol núm. inv. 2273a. Vegeu: Vinyet Panyella, Epistolari del Cau Ferrat 1889-1930. Sitges (1981), p. 179) referint-se a aquestes peces escriu: “Los dos grans canelobres de lliri nos contaban qu’anyoraben lo mar que duran tan segles los havia acariciat ab son llaveix que entrava per los finestrals sense vidres de la romànica ermita hon se trovaban, que los semblava sentir encara los crits anguniosos de los pobres habitants dels casals de la costa.l veure los vaixells argelins que s’atansaban a la placha per apressar-los – per ells no tenian cap por, los pobres candeleros, per ser de miserable ferro, metall poch a propòsit per serví las concupisèncias humanes, si hagasen sigut d’or o argent faria anys no eixistirian.” Labarta, autor dels primers treballs sobre aquestes branderes medievals, en devia saber la veritable procedència, i els seus estudis en cap moment fan esment del monestir de Santa Maria de Serrateix, situat al Bergadà, un monestir situat lluny del mar al que fa referència el text de la seva carta.
M’ha semblat interessant exposar dos exemples que demostren la importància i el reconeixement que es mereix Cañellas per vehicular la divulgació de la pintura de Rusiñol així com la participació en descobrir l’origen d’unes peces importants de la col·lecció de ferros forjats del Museu Cau Ferrat.
Mercedes Palau-Ribes
Barcelona, 8 març 2018
