esp
cat
divendres, desembre 29th, 2017

Rubén Darío i la seva admiració per Rusiñol i l’ àlbum Jardins d’Espanya No ratings yet.

MMBCN

Categoria:

Gloria al buen catalán que hace a la luz sumisa,

jardinero de ideas, jardinero de sol;

Al pincel, a la pluma, a la barba y la risa,

Con que nos hace alegre el mundo Rusiñol.

Aquesta simpàtica quarteta va ser una creació espontània del poeta Rubén Darío dedicada a Rusiñol en el decurs d’un àpat d’homenatge que amics i intel·lectuals van oferir-li pintor per festejar el clamorós èxit de L’homenatge, el sainet que acabava d’estrenar a Barcelona.

Era el 12 de gener de 1914 i entre els nombrosos assistents en aquell banquet no hi podia faltar el vell amic de Rusiñol, Pompeu Gener, que va tenir l’acudit de presentar-se al Mundial Palace acompanyat de Rubén Darío donant-li així una agradable sorpresa a Rusiñol, que ignorava que el seu amic poeta era a Barcelona.

102 vida

No era la primera vegada que es trobaven aquestes dues grans figures del modernisme. S’havien conegut a París l’any 1903, quan l’americà acabava de ser destinat a França com a cònsul del seu país, Nicaragua, mentre que Rusiñol s’havia refugiat a la capital francesa defugint de l’escàndol i la polèmica que havia provocat a Barcelona l’estrena de la seva obra teatral antimilitarista L’hèroe. A un capítol de Tierras solares, publicat el març de 1904 a la revista Helios (Madrid) Rubén Darío ens revela per primer cop que ha conegut Rusiñol a París: “Le conocí en París, después de ser muy amigos desde lejos. Es la primera vez en que la persona no me causó decepción por el artista.

Rubén Darío va ser sempre un fidel admirador de Rusiñol i de la seva obra, especialment la pictòrica. Quan el poeta va visitar Barcelona per primera vegada el 1899 no es va poder produir la trobada perquè Rusiñol era Sitges convalescent d’una intervenció quirúrgica, però Rubén Darío va deixar constància que en tornar a Barcelona es veuria amb Rusiñol i es va dedicar a glossar la personalitat i l’obra literària del català a les pàgines del llibre España Contemporánea, publicat a la primavera de 1901 a Paris i es va afanyar a fer arribar a Rusiñol l’exemplar dedicat de propia mà que actualment conserven els hereus del pintor.

Rubén DarÃ_o 1901

Més endavant, a un capítol de les cròniques escrites des de França recollides sota el títol Parisiana, (1907) Rubén Darío ens evoca les pintures que Rusiñol havia exposat al Saló de París el 1904 i la impressió poètica que aquestes van produir al públic: “En donde se quedan por largo rato los artistas, los conocedores de lo bello discreto, de lo bello amable, de lo bello ensoñador, los adoradores de la poesía pintada, es ante los cuadros de Santiago Rusiñol. Poesía de los ‘jardines de España’, poesía de los arrayanes y de los cipreses; poesía de los solitarios y viejos y melancólicos rincones llenos de nobleza desvanecida de antiguas edades; poesía de los almendros en flor en el campo verde cerca del mar azul, en las luminosas Baleares; patio de los naranjos, con las notas de oro en el obscuro ramaje; blancas barcas; melancolía del valle en la ternura de la tarde, y la maravilla solar anotada en pautas delicadas. Baste decir que en las telas de este poeta, hay el mismo “charme” profundo y aristocrático que en sus prosas poémicas.” Així mateix, Rusiñol tenia exposats sis magnífics paisatges de Mallorca: Vallée de Soller à midi; Cour d’orangers; Cirque Fleurie; Amandiers en fleur; Bateaux blancs i Vallée de Soller, le soir.

Rusiñol y Rubén Darío en Sitges

Rubén Darío es va declarar admirador entusiasta de l’àlbum de Rusiñol  Jardins d’Espanya publicat el 1903, al que va dedicar un capítol de la seva obra en prosa La isla de oro, escrita durant la seva primera estada a Mallorca entre la tardor de 1906 i la primavera de 1907. El poeta en aquella època vivia en una casa situada al número 8 del carrer Dos de Maig del barri d’El Terreno, a la perifèria de Palma. Allí  organitzava tertúlies amb escriptors, intel·lectuals i artistes, als que s’hi afegia ocasionalment Santiago Rusiñol quan era a l’illa, que aprofità una d’aquestes tertúlies per fer la presentació del seu àlbum.

Rubén Darío ens ho explica amb detall: “Estábamos en la terraza. Nos fascinaba, cerca, la alegre dulzura de unos almendros en flor, grandes bouquets de nieve-rosa, tenuemente rosa. El futurista [es refereix a Gabriel Alomar] había expresado gentiles teorías. Rusiñol había narrado pintorescas anécdotas. Rusiñol encendió su pipa; y así pudo verse, a través de un velo de sutil humo, su hermosa testa de artista; el mechón gris sobre el marfil de la frente, la mirada llena de la fatiga del ensueño, la sonrisa de buen muchacho.” I Rubén Darío segueix descrivint el moment i el personatge: “Sobre el atril nos fue presentado el bello volumen hecho de manera que tan solamente Barcelona sabe realizar en la península. […] Mi afecto, mi amistad artística por Rusiñol son ya, lo diré así, antiguos, puesto que ha nevado –poco, en verdad-, tanto en su cabeza como en la mía, siendo él el “hermano mayor” [ Ruben Darío era cinc anys més jove que Rusiñol]. ¡Rusiñol es infantil y refinado, triste y alegre, gran señor y bohemio! […] Rusiñol lanzó una bocanada de humo. Y como se hablase de la decadencia de los jardines, se levantó y leyó  en el bello libro en su lengua vernácula.” I Darío passa a comentar un per un  els jardins de l’àlbum que més li plauen: “Yo amo los jardines de España que han hecho peregrinar al artista, satisfaciéndole en cambio con el don de sus almas melancólicas, sílvicas o aristocráticas. Amo este Darrer jardí mallorquín en el cual entre flores y árboles espesos y oscuros no hay más que una soledad en espera de inminente presencia que vaya con paso de meditación hacia la solitaria puerta que se abre en la claridad del fondo. Me deleita la Fuente de la Odalisca, en la mágica Granada, donde en un escenario miliunanochesco se abren la rosas rojas junto a los macizos de arrayanes, y troncos. Y en la Isla Dorada otra vez, el Caminal d’Alfàbia, asimismo de cuento de Oriente, con sus columnas y sus cristales armoniosos, y las flores siempre. De nuevo es en la tierra granadina, la Glorieta de los Enamorados, cuyo nombre recuerda lo que una dama sabidora dejó escrito en el álbum del Generalife, que era bueno “para amar”. Aquí para amar es bueno este asilo de verdores, de una composición arcaica, y en donde un aislado chorro de agua apenas humedece el paso de las horas. He aquí también en Granada, una sucesión de arcos espléndida, o la “villa” triste ante los recortados cipreses. Y en Aranjuez, la senda de rosas hacia la enorme herradura del espeso arco.. Y otras páginas poemales, en que la luna influye con su hechizo; o en que ordenadas graderías ascienden hacia unos como oscuros santuarios de profanos cultos. [Rubén Darío es refereix als quadres de Granada, Aranjuez i Mallorca, que Rusiñol va titular Arquitectura verda, Palau abandonat, Caminal de roses, Granada al vespre i Jardí senyorial][…] Yo amo estos jardines de España y al jardinero de pluma y pincel que sabe dar alimento y halago a las fantasías fatigadas y acosadas por las tendencias poéticas de la vida moderna, de esta hora actual de trajines, especulaciones ápteras y derrotas del sentimiento.”

Captura 2017-12-28 19-32-56

Novament Rubén Darío fa referència a Rusiñol a la seva novel·la El oro de Mallorca, on cita un passatge del capítol titulat “La George Sand” de L’Illa de la calma, la famosa obra de Rusiñol sobre Mallorca, publicada el gener de 1913, tot i que no dóna el nom de l’autor, es refereix a ell com “un célebre autor catalán”. Tanmateix Rusiñol apareixerà citat en altres capítols de El oro de Mallorca, sota el nom de Jaime de Flor.

Rubén Darío tornarà a referir-se a Rusiñol i als seus Jardins d’Espanya en un article  que publicarà la revista Mundial l’octubre de 1913, on escriu: “Tengo a la vista una serie de planchas coloreadas de esos hechiceros jardines, que son, como dice el gran Santiago, ‘el paisatge posat en vers, i els versos escrits en plantes… versos vius, versos amb saba i amb aroma…’” I tornarà a referir-se als jardins representats de l’àlbum: Caminal de rosers; Raixa; Pati de l’Alberca; Glorieta de la bailarina; Recó de boixos; Arquitectura verda; Jardí del pirata; Altar de flors; Jardí clàssic; El Laberint… que “en horas secas complázcome en abrir esta provisión de sueños, y al son de estas flautas y liras de la vista, por obra de Rusiñol se me abre un edén de ruiseñores, y mi instante aburrido florece y se encanta.”FOTO 024 15.2.7 Caminal d'Alfàbia t-33

FOTO 063 21.1.2. El laberint d'Horta. II

FOTO 014 15.1.12. Jardí del pirata

FOTO 005 12

De tots els poetes que han escrit sobre Rusiñol i els seus jardins d’Espanya cap ho ha fet amb la veneració i la reiteració de Rubén Darío. Aquest és el motiu pel qual vam considerar oportú que figurés reproduïda a un dels plafons de l’exposició la quarteta amb la qual s’inicia aquest text.

 

Mercedes Palau-Ribes

Desembre 2017

Please rate this


Santiago Rusiñol. Jardins d'Espanya

L’exposició proposa la reflexió i l’estudi de quatre blocs temàtics: l’àlbum Jardins d’Espanya, el simbolisme de l’aigua, la llum i l’arquitectura de jardins. El discurs se centra en el llenguatge utilitzat per Santiago Rusiñol per expressar els seus sentiments i el missatge que transmet a través d’aquests elements...

Llegir més